ELS NOMS DELS BOLETS A TERRES VALENCIANES.

    Ací expose un llistat de noms populars ordenats per ordre alfabètic, amb el corresponent de la espècie en llatí. Alguns d’ells, trobareu que no estan prou delimitats però a vegades un mateix mot fa referència a més d’un bolet. La idea es anar ampliant-ho i millorar-lo amb la vostra ajuda.

La base del treball està pres del llibre “Els noms dels bolets” de Josep Cuello editat per Lynx

En fer l’enumeració hem posat en primer lloc el nom del bolet, a continuació i entre parèntesi el nom l’autor de la ressenya tal i com ho fa el llibre de Josep Cuello, seguidament la zona geogràfica que en fa ús, el nom científic i per últim la pàgina on està escrit.

L’ informació ha estat contrastada als llibres de referència per al País Valencià “Bolets de la Vall d’Albaida volums I i II ” de Ricardo Aparici, Rafa Mahiques i altres.

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

BARRETET FOSC.- (Aparici) Vall d’Albaida. → Helvella fusca. Pàg. 343.

BAVÓS/A.- Ports, Maestrat. → Hygrophorus latitabundus. Pàg. 305

BLAVETA (FORTA).- → Russula delica. Pàg. 356.

BOLET o FONG DE PI.- (Aparici) Vall d’Albaida, →Suillus granulatus. Pàg. 197.

BOLET.- Oltra. Quatretonda (Garcia Alonso). →Agrocybe aegerita. Pàg. 377.

BOLET CABRITER.- Ports, País Valencià. → Cantharellus cibarius. Pàg. 390.

( Iglesuela del Cid, Girola (Alvar) → Cantharellus cibarius. Pàg. 391.

BOLET DE CARRASCA.- → Russula delica. Pàg. 357.

BOLET DEL DIMONI.- (Esteve i Boscà) Vall d’Albaida, → Omphalotus olerarius. Pàg.195.

BOLET DE BOU.- (Albert Aragonés) Baix Ebre, Ports, →Boletus edulis. Pàg. 198.

BOLET DE FEMER, MATAPARENT (sic).- (Boscà) Titagües, → Coprinus s.p. Pàg.200.

BOLET DE ROSADA.- (J.Solà) . Morella. → Tricholoma scalpturatum. Pàg. 206.

BOLET DE XOP.- (Boscà i Esteve) València→ Camperol ?? Pàg. 211.

BOLET DE PI.- Alcoià, Vall d’Albaida i Alguer. → Suillus s.p. Pàg. 210.

BOLO.- (Aparici G. Alonso) Vall d’Albaida. →Boletus aereus. Pàg. 213.

BOLO.- (Aparici) Vall d’Albaida →Boletus Edulis. Pàg. 235.

BOLO o BOLO BLANC, BOLUDA.- (Tormo*) Migjorn valencià.

→ Agaricus campestre. Pàg . 223.

BOLO, BOLET, BOLET DE SANG.- Tres mots que conviuen de Guardamar del Segura al Baix

Vinalopó (Joan Veny). → Lactarius sanguigluus. Pàg. 395.

BOLO DE PI.- Alcoià→ Suillus collinitus. Pàg. 213.

BOLO DE PI. (Aparici) Vall d’Albaida. → Suillus collinitus. Pàg. 328.

BOLET DE PI (Garcia Alonso) Alcoià. →Suillus collinitus. Pàg.

BOLET DE CARRASCA.- → Russula delica. Pàg. 357.

BOLET DE CARRASCA.- País Valencià, Pobla del Duc, Vall d’Albaida. (Boscà i Esteve)

→ Amanita muscaria.

BOLET DE XOP.- (Aparici) Vall d’Albaida. → Pleorotus ostreatus. Pàg. 346.

BOLET DE XOP.- Alcoià. Vall d’Albaida. → Agrocybe aegerita. Pág. 378.

BOLET D’OM.- (Aparici) Vall d’Albaida. → Pleorotus ostreatus. Pàg. 346.

BOLET DE ROSADA.- Morella. Pàg. 280.

BOLET DE GARROFER/ERA.- (Esteve i Alcover) País Valencià.

→ Polyporus giganteus. Pàg. 283.

BOLET DE SANG.- Monòver, Novelda (J.Tormo i J. Veny) → L. sanguifluus/deliciosus. Pàg. 395

BOLETES.- (A. Esteve). País Valencià. →Tuber brumale. Pàg. 317.

BRESQUILLA.- (A. Esteve) →Pleurotus eryngii. Pàg. 285.

( Seta cardolera en Aragón).

CABASSET.- Fredes, Tinença de Benifassà, Ports, Matarranya.

→Peziza s.l. (que inclou altres properes) Pàg. 232.

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

CABRITER, BOLET CABRITER, CABRITER BLANC.- (Alcover, Moll, Bayarri i Ripollés) Els

Ports, País Valencià. → Cantharellus cibarius. Pàg. 390

CABRITER BLANC.- Ports, País Valencià. → Cantharellus cibarius. Pàg. 390

CAMA DE PERDIU.- País Valencià. →Chroogonphus rutilus. Pàg. 218.

CAMA-SEC.- Vall d’Albaida → Armillaria Melea. pàg. 179.

CAMPEROL.- Migjorn valencià, → Agaricus s.p. Pàg. 192.

CLÒTXINA DE TERRA.- (Aparici) neologìsme per al Migjorn.

→ Hohembuhelia geogenia. Pàg. 344.

COLETA GROGA.- Els Ports. → Amanita Vaginata. Pàg. 401.

COLIFLOR.- (Boscà) País Valencià. →Ramaria s.p. Pàg. 364.

COPETA.- (Aparici) Vall d’Albaida. → Helvella solitaria. Pàg. 343.

CRIADILLES.- Fredes, Tinença de Benifassà.

→Terfezia?? , Tirmania…Melanogaster. Pàg. 239.

CRUELLA.- Ports, Matarranya. →Russula Pàg. 250.

CUDOL POLSOS.- (Aparici) → Pisolithus tinctorius. Pág. 380.

ESCLATA-SANG.- Des de la Ribera Alta a l’Horta de Gancia (Campello, Alcoi, Pego, Gandia).

→Lactarius sanguifluus/deliciousus. Pàg. 395.

ESCLATA-SANG, GÍRGOLA I PEBRÀS.- País Valencià i Illes.

→ Carácter genèric = bolet. Pàg. 191.

ESCLATA-SANG DE CARRASCA.- País Valencià (Joan Teixidor)

→Fomes fomentarius. pàg. 194.

ESCLATA-SANG.- País Valencià meridional. → Lactarius sanguifluus, L.deliciosus. Pág 263.

ESCLATA-SANG, PEBRASSOS. País Valencià, Illes. Pàg. 260.

ESCLATA-SANG COENT.- País Valencià. → Lactarius crysorreus. Pàg. 371.

ESCLATA-SANG DE PI RODENO.- Quatretonda. → Lactarius deliciosus. Pàg. 396.

ESCLATA-SANG DE PI BORD.- Quatretonda. → Lactarius sanguifluus. Pàg. 396.

ESCLATA-SANG DE PI BORD.- (Aparici) Vall d’Albaida. → L. sanguifluus. Pàg. 400.

FARINETA.- (Aparici) Vall d’Albaida. → Clitopilum pronulum. Pàg. 326.

FONGO/FONG.- (Aparici, Boscà, Esteve) País Valencià? → Suillus s.l. Pàg. 329.

FONG.- Popular a la Vall d’Albaida per a designar un bolet no comestible. Pàg. 278.

FONGO.- Vistabella del Maestrat, Maestrat, Camp de Túria, La Costera.

→ Boletus s.p. Genèric de bolet al s. XVIII. Pàg.278.

FONGO.- País Valencià i Franja de Ponent. → Boletus Edulis. Pàg. 235.

FONGUET ROSAT.- La Vall d’Albaida. → Boletus pierrhuguesii. Pàg. 278.

FREDOLIC.- Maestrat, Els Ports. → Tricholoma terreum. Pàg. 278.

FREDOLIC DE CARRASCA.- Alcoià. → Tricholoma scalpturatum. Pàg. 206.

GÍRGOLA.- Nom genéric equivalent a bolet.

Gírgola de… para designar una gran varietat de bolets, com esclata-sang o pebrada.

GIRGOLA/GÍRGOL.- Migjorn valencià, → Morchella conica. pág. 183.

GIRGOLA (falsa).- Migjorn valencià, →Morchella semilibera. pàg. 185.

GÍRGOLA, GIULA, GÍRBOLA.- País Valencià. →Morquella s.p. Pàg. 285.

GÍRGOLA DE GARROFER.- Migjorn Valencià. → Letiporus sulphureus. Pàg. 286.

GÍRGOLA DE PANICAL.- (Aparici) La Vall d’Albaida. → Pleurotus eryngii. Pàg. 285.

GÍRGOLA DE PI.-(Garcia Alonso) Alcoià. → Paxillus panuoides. Pàg. 289.

GÍRGOLA DE XOP.- Pág. 378

JUDIO.- (Aparici) Vall d’Albaida. → Boletopsis leucomelaneas. Pàg. 319.

MIXERNÓ.- (García Alonso) Alcoià. → Collibya dryophila. Pàg.221.

MORENA TRAIDORA.- Vall d’Albaida, → Agaricus xanthoderma. pàg. 190.

MORENA.- Migjorn valencià. → Agaricus campestris. Pàg. 223.

MORENA ANISADA.- Vall d’Albaida → A. silvicola. Pàg. 406.

 

MORENA SANGOSA.- Albaida. → A. silvatica. Pàg. 407.

MORENA SANGOSA DE CARRASCA.- Albaida. → A. hemorroidarius. Pàg. 407.

MORENA DE BOSC.- Migjorn valencià. → Agaricus lanipes. A. variegans. Pàg. 433.

MORENETA.- com a sustitut de fredolic Tortosa Els Ports? → Tricholoma terreum. Pàg. 279.

MOCOSA.- Maestrat fins als Migjorn valencià. → Hygrophorus latitabundus. Pàg. 306.

MOIXERNÓ.- (Aparici) La Valla d’Albaida→Orella de conill, Clitocybe gibba. Pàg. 325 y 342.

MORENA.- País Valencià. Gandia, Alcoià, Vall d’Albaida. → Agaricus. Pàg. 331.

MORENA PELUDA.- País Valencià. Gandia, Alcoià, Vall d’Albaida.

→ Agaricus essetteii. Pàg. 331.

MÚRGOLA- Tot el País Valencià. Des de l’alcoià als Ports, però a Bocairent gírgola

→ Morchella. Pàg. 333.

MURUGULLA/MURUGULA.- Els Ports. → Morchella. Pàg. 334.

ORELLETA.- (Aparici) Alcoià, la Vall d’Albaida. → Sacophaera crassa.

PATAQUETES.- Fredes, Tinença de Benifassà.

→Terfezia?? , Tirmania…Melanogaster. Pàg. 239.

PA DE MORO.- (E. Boscà i A. Esteve) Rivera Baixa. →Polyporus giganteus. Pàg. 283 y 351.

(encara que segurament també anomen així el Letiporus sulphureus.

PARAIGÜES.- (Aparici) Vall d’Albaida. → Pluteus cervinus. Pàg. 209.

PARAIGÜET.- (Aparici) Vall d’Albaida. → Macrolepiota mastoidea. Pàg. 222 y 355.

PEBRÁS, PEBROT. Vallderoures, Matarranya i denllà del Xúquer. Pàg. 264.

PEBRÁS.- Russula delica. Pàg. 356 y 359.

PEBRÀS.-Valld’Albaida, La Costera (J. Tormo i J. Veny). → L. sanguifluus/deliciosus. Pàg. 395.

PEBRÀS.- Al Est, a Xàvia, aillat per la veu esclata-sang. Pàg. 396.

(Mapa pàg. 394 amb errata: “pebra” per PEBRÀS)

PEBRÁS COENT.- País Valencià. → Lactarius crysorreus. Pàg. 371

PEBRÀS BORD. -Lactarius chrysorreus. Pág 260.

PEBRÀS DE CARRASCA.- Alcoià, Vall d’Albaida. → Russula delica. Pàg. 356.

PEBRÀS LLETER.- País Valencià. Lactarius s.p. ? Pàg. 358.

PEBRÀS MASCLE (Aparici) Vall d’Albaida. → L. deliciosus. Pàg. 404.

PEBRÁS PELUT.- País Valencià, Vall d’Albaida. → Lactarius tesquorum. Pàg. 359.

PEGALOSA NEGRA.- Ports i Baix Maestrat. → Hygrophorus latitabundus. Pàg. 305.

PET DE LLOP.- De Pirineus al Migjorn valencià. →Lycoperdon s.p. Pàg.363.

PET DE LLOP.- (Esteve i Boscà) Vallada. →Lycoperdon s.p. Pàg. 363.

PET (de llop) GROS.- Pàg. 363.

PEU DE RATA.- País Valencià. Pàg. 364.

PORRO.- Ports i Matarranya. → Boletus Edulis. Pàg. 235.

PORRO.- Ports i Matarranya. → Cep, Boletus s.p. Pàg. 379.

PUAGRA, PUAGRE.- (Coromines) Cocentaina, Migjorn valencià. → Russula s.p. Pág. 250.

QUERCILLA.- Pàg. 384

REVELLÓ.- Titagües. (Boscá). Pàg. 394?

ROVELLÓ.- Migjorn valencià. → Russula delica. Pàg. 357 y 359.

ROVELLÓ.- Petrer, Castalla (J. Tormo i J. Veny). → L. sanguifluus/deliciosus. Pàg. 395.

ROVELLÓ.- Genèric de bolet des de Tortosa a Olocau de Carraixet. Pàg. 400.

ROVELLÓ D’ESPIGOL.- Vistabella. → L. sanguifluus. Pàg. 400.

ROVELLÓ DE MATA.-Els Ports. → Lactarius sanguifluus. Pág. 400.

ROVELLÓ NEGRAL.- Els Ports. → L. sanguifluus. Pàg. 400.

ROVELLÓ DE PI RODENO.- Vall d’Albaida. → L. deliciosus. Pàg. 400.

ROVELLÓ DE PI VERD.- (Aparici) Vall d’Albaida. →L. deliciosus. Pàg. 400.

ROVELLÓ ROJAL o ROJAL.- Els Ports. → L. deliciosus. Pàg. 400.

(Però a la Cerdanya el rovelló rojal és el L. sanguifluus).

 

ROBIOL, ROBIROL, RUBIOL.- Alt Maestrat, Ports. → Agaricus campester. Pàg. 223.

RUBIOL.- Els Ports. Genèric en un principi, ara designa al Agaricus s.p. Pàg. 406.

RUBIOL DE SANG.- Migjorn. → A. silvatica. Pàg. 407.

ROGET. (Aparici) Vall d’Albaida. → L. deliciosus. Pàg. 400.

SURULLÓ.- (J.Tormo) Alcoleja en la comarca del Comtat.

→ Terfezia, Tirmania…Melanogaster. Pàg. 239.

TÒFONA DE PI.- (Mahiques) → Terfezia oligosperma. Sota pinus halepensis. Pàg. 419.

TÒFONA PARTIDA.- (Aparici) neologisme. → Tuber excavatum. Pàg. 422.

TROMPELLOT.- (Aparici) Migjorn valencià.

→Tant per anomenar el boletus com els suillus. Pàg. 321.

TROMPELLOT.- (Aparici) →Boletus s.p. Pàg. 423.

TROMPELLOT TARDÀ.- (Aparici) →B. fechtneri.= B. apendiculatus. Pàg. 423.

TRUMFA, TRUNFA, TRUFA.- Els Ports. → Tuber melanosporum. Pàg. 417

TURMES.- Migjorn valencià. → Rizopogon luteolus, R. roseolus=vulgaris. Pàg. 239.

TÚRMULA.- (Alcover-Moll) País Valencià. Pàg. 363.

VINETELL.- (Bayarri) Els Ports i Prades (Font i Quer) . → L. deliciosus. Pàg.400.

 

* Josep Tormo autor del “Atlas lingüístic del valencià meridional i alacantí ”

 

 SI CONEIXES EL NOM POPULAR D’UN BOLET encara que estiga al llistat ens el pots fer arribar assenyalant l’espècie a la que es refereix i el poble o comarca on saps que l’utilitzen

Gràcies

 

 

 

Anuncis